Índex de Sobirania Tecnològica

La Fundació guifi.net analitza les principals operadores de serveis de telecomunicacions per conèixer el seu compromís amb la TEKNOLOGIA JABEKUNTZA.

Entenem la sobirania tecnològica com la herritarren gaitasuna informazioa jaso eta partaidetzan aritzeko telekomunikazioen infraes-truktura eraikitzea eta kudeatzea. Entenem l'accés a internet com a dret humà (ONU, 2011) i treballem per a desenvolupar una alternativa que permeti l'accés a tothom sense discriminacions de cap tipus, que afavoreixi el desenvolupament econòmic local i una economia social basada en principis d'eficiència i sostenibilitat.

Sota aquesta premissa, analitzem les companyies d'acord amb els següents 5 printzipio:

1 Komunen Sarea VS. Sarea pribatua

Komunen sarean edo antzekoetan segurtasunak eskaintzen dira infraestruktura kolektiboki kudeatzen dela partaidetza arauen bitartez, aukera berdintasuna bermatuz eta espekulazio praktikak saihestuz. Sarea Pribatua da infraestruk-turaren titularrak bere irizpide eta interese pribatuen arabera kudeatzen duten, sarri-praktika okerrak (kompetentziako zerbitzuen sarrera kalitatearen degradazioa, desinbertsioa, infraestrukturak bikoiztua, eta abar) edo praktika espekulatiboak sartuz. s'ofereixen garanties de que la infraestructura es gestiona de manera mancomunada a través d'unes pautes de participació que asseguren la igualtat d'oportunitats i eviten pràctiques especulatives. La Xarxa Privativa és quan els titulars de la infraestructura la gestionen segons el seu criteri i interessos privats, sovint implicant males pràctiques (degradació de la qualitat d'accés als serveis de competidors, desinversió, duplicitat d'infraestructures, etc.) o pràctiques especulatives.

2 Ekonomia inklusiboa VS. Ekonomia ateratzailea

Ekonomia inklusiboak aukera ematen du denontzat eta aberastasuna banatzen du parte hartzen duten aktoreen artean. Kontra, ekonomia ateratzaileak merkatuan sortutako baliabideetan oinarritutako aberastasuna hartzen du bere baitan eta banatan zenbait enpresaren aberastasun pertsonal eta individuala.

3 Erabiltzailearen arreta katalanez

Kataluniako hizkuntza politikari buruzko 1/1998ko Uztailaren 7ko Legea betetzen duten enpresak aztertu ditugu. Katalunian komertzializatzen duten enpresen guztiak erabiltzaileari arreta emateko katalanez egon behar dute. Oraindik ere, enpresak legea betetzen ez dutenak daude!

4 Lurralde-hurbilko egoitza soziala VS. Multinazionalaren egoitza

Kataluniako lurraldean egoitza soziala duten enpresak aztertu ditugu, beraz, zerga ordaintzen dute eta Kataluniako legeriaren arabera aritzen dira.

5+ Ekonomia sozial eta solidarioa partaidetza-egoeran

Hem observat aquelles operadores que compleixen amb els requisits de l'ESS (satisfacció de necessitats per sobre del lucre, aposta per la propietat col·lectiva i la gestió democràtica, compromís amb la comunitat, la sostenibilitat ambiental i l’equitat de gènere, partaidetza-egoera, perspectiva transformadora de l’economia i la societat). Són cooperativa d'usuaris/es o associació (on les persones sòcies decideixen conjuntament on es destinen els recursos).

** Web orrien eta benetako katalanez arreta telefoni-ki emateko aukera ebaluatu dugu

* Bakarrik batzuetan katalanez aritu gaituzte telefonoz. Ez dago webgunean katalanez atalik.

2019ko irailean eguneratutako taula

Zure interesa duzun operadorea ez dago? Esan iezaguzu eta aztertuko dugu!